Per adquirir la competència comunicativa és bàsic saber elaborar un text estructurat i amb la informació organitzada. Amb aquesta finalitat, a sisè, de vegades creem textos a partir de vinyetes que ajuden a seguir un ordre i per tant a estructurar el contingut.
El Xavi
En Xavi era un nen de 13 anys a qui li agradava anar a la platja amb la seva família. Es va cansar de banyar-se i va decidir anar a fer un volt. Damunt la sorra, va veure un artefacte molt estrany.
El va agafar i se'n va adonar que era un comandament molt vell perquè estava una mica rovellat. Va prémer el botó tot decidit, però en Xavi no va pensar que estava mullat per haver-se banyat. Va començar a vibrar i a saltar; S’estava electrocutant!!!
Després el va tornar a prémer - pensava que abans havia estat una casualitat- i es va tornar a electrocutar!
Deixà el comandament a la sorra i en Xavi li va dir a tota la seva família que ja no volia anar a la platja, que preferia anar a la piscina. La seva família el va comprendre i es van dirigir a la piscina.
Gina Roca i Ester Sànchez
El comandament
-Oh guaita - observà en Zacaries- un comandament de coloraines igualet que el de la meva filla.El va agafar tot decidit, tenia una certa por perquè el de la seva filla havia explotat. Va prémer el botó on deia MAR amb l'esperança que sonés el soroll del mar pels minis altaveus que estaven situats a la part superior del comandament. El mar es va enfurismar i el Zacaries va sentir el so metàl·lic del comandament enlloc del bonic so del mar. Va mirar el mar i va veure que estava molt mogut, va prémer el botó on deia STOP.
El mar es va calmar i el Zacaries es va sentir culpable d’haver-lo enfurismat tant.
Ton Moran i Àlex Pintado
El comandament que podia inundar el món
El Carles anava un dia tranquil·lament per la platja i es va entrebancar amb un comandament. Va agafar-lo, va mirar com funcionava i va clicar un botó i ...plaf!! Es va produir un tsunami: onades per allà i onades per aquí!!
No s’ho podia creure, fins i tot es va pessigar. No era un somni, era veritat!!
Espantat va tornar a clicar el botó i... tot va tornar a la normalitat. Se’n va anar corrent.
Cristina Malgosa i Mariona Prats
El maleït comandament
En Nacho caminava i caminava per la platja, va observar que hi havia un comandament. Va decidir agafar-lo per curiositat. Va veure que tenia tres botons, n'hi havia un de vermell i el va clicar. De sobte el mar es va tornar boig i en Nacho es va espantar.
Després porugament va clicar un altre botó fent “clic”. A continuació el mar es va tranquil·litzar. En Nacho amb por va deixar el comandament i se’n va anar ràpidament pensant en ell.
Ada Tartemiz i Nora Dinarès
El comandament maquiavèl·lic
L’Edu va caminant tranquil·lament per la sorra daurada fent el seu camí diari escoltant la brisa del mar. De sobte veu una cosa que destaca sobre la sorra. S’apropa i s’adona que es un comandament de televisió. L’agafa encuriosit i veu que és d’última generació. Aleshores prem el botó que destaca més, un de vermell com un tomàquet.
PATAPUMBA !!! Sense passar ni un segon, les onades s’aixequen sobre ell. S’espanta com si hagués vist un fantasma. Sense pensar-ho ni dos cops, comença a clicar tots els botons per intentar parar les ones.
Quan aconsegueix calmar-les, l’Edu deixa el comandament tot esporuguit.
Ricard Tarrés, Aitor Rodríguez i Núria Fontanet
El comandament espantós
En Frederic, passejant per la platja, s’apropà a un comandament localitzat sobre l’arena de la diminuta cala. Tot encuriosit l’agafà i es preguntà perquè podria prestar servei.
El xicot premé el botó sense saber què podria succeir, mentre pensava que la mar estava molt plàcida. Quan va acabar de pitjar-lo, la mar va embogir. El minyó es quedà tot sorprès. Va polsar el piu altra vegada per observar la reacció de les ones: encara estaven més altes i braves!!
El pobre jove se’n va anar i mai més tornà a trepitjar aquella espantosa cala.
Jana Garcia-Cascon i Anna Moliné
El comandament
En Jaume es va trobar un comandament caminant per la platja.
Es va ajupir i va agafar-lo pensant què passaria si clicava algun dels botons. Finalment va decidir prémer-ne un. Just quan el va polsar, el mar es va esvalotar. En Jaume es va posar molt nerviós, va enfocar cap al mar amb el comandament i va prémer el botó.
Va aconseguir que el mar es calmés i no va apropar-se mai més a cap comandament.
Jan Clapés i Marc Casas i Tsebay Reverté
El comandament
Un bon dia d’estiu, en Pasqual passejava per la sorra fina de la platja.
- Òndia un comandament. El podria agafar! A veure què passa - va dir encuriosit.
Bum! Biu! Bam! El Pasqual no sabia que el comandament faria explotar un explosiu submarí.
- Vull parar això d’una santa vegadaaaaaaaaaaaaaaa!!! Me n’aniré corrent.
En Pasqual va decidir que no tornaria a tocar aquell comandament mai més.
- Òndia un comandament. El podria agafar! A veure què passa - va dir encuriosit.
Bum! Biu! Bam! El Pasqual no sabia que el comandament faria explotar un explosiu submarí.
- Vull parar això d’una santa vegadaaaaaaaaaaaaaaa!!! Me n’aniré corrent.
En Pasqual va decidir que no tornaria a tocar aquell comandament mai més.
Guillem Comas i Pere Herrero
En Pepet i el comandament
Hi havia una vegada un home que es deia Pepet. De sobte va veure alguna cosa a la sorra i es va preguntar què era aquella cosa tan estrafolària.
En Pepet intrigat es va acostar a veure més clar què era. Era un comandament! I el va voler agafar. Va tenir curiositat per saber què passaria si premia el botó vermell. I ho va fer.
El mar de color blau com el cel es va enfurismar i el Pepet es va espantar tant que quasi es desmaia! Pensant que ja havia begut oli, va començar a prémer tots els botons, com si no hi hagués final. Va prémer el boto.
Al final el mar es va tranquil·litzar i va fugir d’allà pensant encara què feien els altres botons.
Pere Ocaña i Albert Sabadell
El comandament
Un bon dia,un senyor anomenat Estanis caminant per la platja trobà un comandament estrany a la sorra.L'home encuriosit s'ajup per agafar aquell comandament tan estrany de tres botons.L'Estanis se'l mira ja decidit pulsa el primer botó. Ell salta com una ballarina perquè l'aigua del mar,de cop,comença a esvalotar-se.Clica el segon botó per veure si les onades es tranquil·litzen després d'aquell succés.L'Estanis deixa el comandament tan extrany a terra i se'n va amb por pel que havia passat.
Oriol Saez i Ignasi Martí
El comandament
Aquell diumenge d’agost, feia un dia radiant: la sorra era daurada com l’or, el mar tenia un blau cristal·lí, el cel estava net, no hi havia cap núvol. Per allí passava en Tomàs, un home de cinquanta anys, era molt bon jan l'encuriosia tot.
-Que estrany !- va dir el Tomàs.
Amb molta cura va agafar el comandament que era de color negre i tenia tres botons. Va decidir pitjar el botó més gran. De cop i volta, es va produir un canvi paranormal en el mar: hi havia onades gegants, la marea pujava i baixava, en resum el mar va embogir. En veure-ho, va pitjar un botó diferent, clic!!! El mar es va calmar. Aterrit pel què havia vist, en Tomàs va marxar amb la cua entre cames intentant oblidar el què havia passat. Va deixar el comandament sobre la sorra.
Jan Blanco i Jan Rusiñol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada